Per primera vegada apareix al nostre país un estudi sobre Anarquisme i alliberament nacional, realitzat per un collectiu de joves llibertaris, en el qual s’asumeix plenament l’independentisme des de posicions àcrates, tot criticant alhora el caduc espanyolisme anarquista i l’independentisme estatista i autoritari.

En el llibre –que és tant de crítica política com d’anàlisi històrica del moviment llibertari català i la quesito nacional, i es presta pe tant al debat i a la discussió- es dóna testimoni de l’existència d’un nou moviment anarcoindependentista català, que aporta una nova visió de l’independentisme.

«La independencia estatal per a nosaltres no és independencia, sinó una altra forma de dependencia com a superació de totes les dependències en el nostre marc nacional que alhora comporti un canvi de la nostra vida cuotidiana i un trencament amb les relacions existents.
Entenem la independencia com autogestió de la societat catalana a tots els nivells, partint de la federació de les unitats més petites a les més grans (individu, poble, barri, comarca, ciutat…) que exerceixin l’autogestió i la democràcia directa als Països Catalans…»