Aquest és un relat que interpella les experiències recents de l'autoorganització. Un període on hem viscut —i encara està en marxa— les sacsejades d'un nou protagonisme social que escapa a les lògiques de la política representativa, unes petites tremolors de vida collectiva que van més enllà del que fins ara s'ha conceptualitzat com a moviments socials. L'autoorganització que s'intensifica en la Barcelona metropolitana, a mitjan dècada dels noranta, és un procés que vitalitza aquell protagonisme social (obrer, popular, assembleari, feminista...) hipotecat per la Transició, minoritzat per l'expropiació de la política practicada per l'estat-democràcia, escombrat per la reestructuració capitalista.